El centre de Sabadell es van convertir en un formiguer de poesia perequartiana durant tot el matí-migdia del diumenge 19 de juny. Les activitats organitzades per la Comissió Any Joan Oliver van ser un èxit des de primera hora i es van allargar fins a l’hora de dinar, amb el vermut poètic amb presència de poetes d’arreu que van fer ressonar els versos de Pere Quart sota el sol del migdia.

Joan Oliver, al carrer

Molta gent es va acostar als tallers infantils de marionetes, grafit i xapes al voltant dels animals del Bestiari de Pere Quart mentre observaven la llarga Tirallonga de monosíl·labs a terra, incompleta encara, instal·lada per l’Obrador i que esperava el llançament de monosíl·labs des del balcó de l’ajuntament per acabar-se de reescriure. Gent de totes les edats va ajudar a omplir els buits amb els monosíl·labs que volaven per l’aire.

La paradeta informativa, on també es venien les samarretes i les bosses, va ser un no parar. Tothom tenia ganes de lluir els famosos versos de «Com el Vallès no hi ha res» o de fullejar els llibres d’Edicions la Mirada.

La ruta Joan Oliver i la ciutat, amb Quarta Distància, va resseguir els espais de joventut de l’escriptor amb tanta assistència que Rambla avall semblava una manifestació poètica. I fins i tot va rebre l’entranyable visita de Feliu Formosa, que va apuntar algunes anècdotes sobre l’obra teatral de Joan Oliver. Al pati del casal Pere Quart, entonant l’Himne de l’exèrcit popular, més d’un es va emocionar.

Les 2princesesbarbudes i un grimau va omplir el Racó del Campanar amb el seu Bestiari barbut i la canalla va poder descobrir versos de Pere Quart amb els sons enjogassats de l’Helena i el Marc. L’Antoni Dalmases va glosar la figura de Joan Oliver, reivindicatiu i punyent, amb un final de traca, quan va citar els darrers versos de les Corrandes d’exili primigènies de Pere Quart: «Catalunya, fera mansa, calla i plora tes dissorts: plorant pensa en els teus morts i callant en la venjança». Al migdia poetes d’arreu van prendre el relleu per, entre vermuts i xips, fer-nos sentir poemes propis i de Pere Quart.

Tot un matí de poesia al carrer i de record i reivindicació de Joan Oliver tal com volíem: a partir de la gent i per a la gent. La companyia de la família i d’amics de Joan Oliver ens va emocionar especialment i l’afluència de públic, les col·laboracions de tanta gent voluntària i la il·lusió compartida ens omplen de ganes de treballar per a l’acte d’homenatge popular a La Faràndula del dia 30 de novembre.