Foto d’Àngela Llop

Fa tan sols un segle, quan la calor arribava al Vallès, la família de Joan Oliver agafava fato, criats i tartanes i desapareixia de Sabadell per passar les setmanes d’estiu en un imponent casalot de camp anomenat «Marquet de les Roques». L’edifici encara avui s’alça al fons de la Vall d’Horta, al massís de Sant Llorenç, amb la mateixa fesomia que va ser concebut per Juli Batllevell l’any 1895. L’arquitecte Batllvell, qui va rebre l’encàrrec d’Antoni Oliver i Boixó (avi de Joan Oliver) va fer servir un estil ambigu, a mig camí entre els castell romàntics característics del segle XIX i les torres modernistes que a l’època apareixien com bolets arreu de les comarques catalanes. Així, l’antiga masia que ocupava aquells terrenys va esdevenir un casal d’aspecte catedralici, fet de maons rogencs a obra vista que el converteixen en un miratge difuminat en les parets del Montcau. De ben segur que el Marquet deu haver desconcertat més d’un excursionista assedegat.

Una residencia d’estiueig com aquella no era, però, la tònica habitual en l’època més calenta de les lluites obreres. Només era a l’abast de les famílies més hisendades, i per això sovint s’ha subratllat el fet que Joan Oliver esdevingués un dels activistes d’esquerres més convençut de la Guerra i de l’antifranquisme. Tanmateix, l’escriptor no va amagar mai els seus orígens burgesos, i els va convertir en saba per alimentar el seu esperit contestatari; un esperit, tot sigui dit de passada, que era cultivat seguint una màxima que ha descrit més d’una vegada la seva filla Sílvia, i que connectava inequívocament amb els seus despreocupats anys d’infantesa: «luxe cap, comoditats totes».

El naixement de La Mirada

El Marquet va ser escenari d’un capítol important de la historia de la literatura catalana. Joan Oliver explicava en un article què hi va passar una nit de setembre de l’any 1924:

« Al Marquet he passat les temporades més felices de la meva vida. Les nits sobretot hi prenien una serenitat i una transparència gairebé màgiques. Des del castell no es veia ni una casa, cap construcció i, per tant, ni un llum. Del Coll del Llor, que comença a la font d’aquest nom, i dels fondals sota Roca Mur, arribaven els planys del duc, que els pagesos traduïen així: «Justícia de Déu!» en unes notes allargades, que produïen certa esgarrifança.

Abans d’entrar al barri de la casa, la carretera s’eixamplava i formava una placeta. Allí hi havia una cascada artificial, una font i uns bancs de pedra amb respatller de troncs d’alzina i taules fetes amb grans lloses irregulars. Un cert capvespre, al voltant d’aquelles taules, ens vam reunir amb en Josep Carner, en Jaume Bofill i Mates, en Carles Riba, en Francesc Trabal, l’Armand Obiols i jo. Els mestres parlaven i els joves escoltàvem; i se’ns hi va fer de nit. Havíem dinat al castell: amb aquell àpat va quedar constituïda una empresa editorial modesta, però significativa: «La Mirada». Dels sis només en quedem tres, i dos són lluny. »

Joan Oliver, «Temps, records»

L’article citat va ser escrit l’any 1963, quan Jaume Bofill i Mates «Guerau de Liost», Francesc Trabal i Carles Riba ja eren morts, i Josep Carner i Joan Prat «Armand Obiols» vivien lluny de Catalunya, en un exili del qual no retornarien mai.

Actualment el Marquet de les Roques pertany a la Diputació de Barcelona i ha romàs tancat al públic des de fa anys.