EFA i Milvietnams, gràcies!

El logo de l’Any Joan Oliver és obra de Ricard Efa, dibuixant i colorista sabadellenc que publica còmics sobretot per al mercat francès. Una de les seves darreres publicacions és El soldat, sobre un soldat de la Guerra de Secessió als Estats Units.

La imatge gràfica de l’Any Joan Oliver és de Milvietnams, dissenyador gràfic sabadellenc que ha elaborat campanyes per a diverses entitats i projectes així com murals de gran format i cartelleria compromesa.

Els hem preguntat a tots dos com i per què van enfocar la seva feina en rebre l’encàrrec de la Comissió Any Joan Oliver.

EFA (Ricard Fernàndez)

Quan em van convidar a participar a l’Any Joan Oliver vaig recórrer primer a la imatge que en guardava al record. Aquell senyor amb barba blanca i cabell llarg, aquelles ulleres grans de pasta negra. Aquell personatge que de vegades sortia al diari, i menys vegades a la tele. És la imatge que vaig voler representar, ja que per mi és la imatge que en tinc. Vaig intentar jugar amb la pertinença a la ciutat, amb la pipa, amb el corbatí, però vaig quedar-me amb la barba i les ulleres, elles soles ja bastaven.

També el tinc per una persona que jugava amb els mots, les lletres i els significats. I vist que l’any es diria Joan Oliver i no Pere Quart  vaig voler fer un petit homenatge al seu alter ego disfressant les inicials PQ en aquelles ulleres que tanta personalitat li conferien. L’espai no permetia jugar amb gaire més, però donava versatilitat i gràcia al dibuix.

Milvietnams (Diego Muñoz)

La veritat és que l’encàrrec em va fer especial il·lusió perquè justament vaig cursar els meus estudis secundaris a l’Institut Joan Oliver, per la qual cosa ja estava familiaritzat amb el món literari de l’autor. Sobretot em va inspirar la seva obra ‘Bestiari’, de la qual vaig poder extreure diferents referències per elaborar la gràfica, però també altres obres com ‘Les decapitacions’ o inclús algunes accions del que avui dia es considerarien ‘performances’ que va realitzar la Colla de Sabadell. He de reconèixer que Joan Oliver m’ho va posar molt fàcil, ja que la seva obra està plena de referències gràfiques potents que es poden visualitzar fàcilment i generen un fort impacte visual.

Amb tots els elements que he esmentat vaig voler reproduir l’univers de l’autor d’una forma solemne, donant molta importància als elements tipogràfics en una clara referència a la literatura. D’altra banda, vaig creure oportú que la tècnica a utilitzar per a l’encàrrec fos el collage, ja que em permetia realitzar composicions a partir de diferents elements per crear imatges noves i potents que parlessin per elles mateixes sobre una part de la vida i obra de Pere Quart. Per últim, vaig utilitzar colors beix i desgastats per tal d’afegir un punt ‘vintage’ que lligués tots els elements amb l’aspecte de l’època.

[CONCURS] Vídeo Al capdavall som bàrbars

JA EL TENIM AQUÍ!

El vídeo complet de l’acte d’homenatge a Joan Oliver al teatre de La Faràndula de Sabadell el dia 30 de novembre del 2016. Aquest acte, finançat en bona part per petits mecenes, va ser l’esdeveniment més destacat de l’Any Joan Oliver. Reviviu-lo, compartiu-lo, recomaneu-lo!

Us proposem un CONCURS:

Quin és el vostre moment preferit de l’acte Al capdavall som bàrbars?

  1. Responeu la pregunta al blog de l’Any Joan Oliver, al Twitter o al Facebook.
  2. Indiqueu el vostre nom i cognoms.
  3. Teniu temps fins al dia 20 d’abril de 2017. Per Sant Jordi d’abril descobrirem qui ha guanyat.

Entre totes les respostes recollides, sortejarem un CD+làmina de l’Any Joan Oliver.

Cloenda de l’Any Joan Oliver

Un dia que durarà anys

Gairebé 800 persones van omplir el dimecres 30 de novembre la platea i el primer pis del Teatre La Faràndula a Sabadell, per gaudir de l’espectacle Al capdavall som bàrbars, amb el qual es tancava tot un any ple d’activitats, organitzades per nombroses entitats i persones a Sabadell, per commemorar el 30è aniversari de la mort de Joan Oliver, i recuperar i valorar la seva obra.

Foto de Lídia Coll

Aquest acte, organitzat per la Comissió Any Joan Oliver, va ser volgudament popular, començant pel seu finançament, que va ser possible gràcies a les aportacions fetes per centenars de persones i entitats a la plataforma TotSuma. També s’ha volgut remarcar el vessant més reivindicatiu del poeta i dramaturg sabadellenc.

De la mà del conductor de l’acte, Josep Julien, es van desgranar les cinc grans etapes de la vida de Joan Oliver a partir de càpsules teatrals, poètiques i musicals. Es va comptar amb la participació del cor Vakombà, El Petit de Cal Eril, Feliu Ventura, Meritxell Gené, Carlota Olcina, Bernat Quintana, Toni Xuclà, Gemma Humet, Txell Sust, Guillamino, Quico Pi de la Serra, Lu Rois, Joana Vilapuig, Mireia Vilapuig, Maria Roca, Al Galliner, Teatre Sant Vicenç, TIC Escènic, Enric Casasses, Blanca Llum Vidal, Martí Sales, Núria Martínez-Vernis, Vicenç Altaió, Josep Pedrals, Roc Casagran, Pau Llonch, Ignasi Riera i Sílvia Oliver –filla del poeta. A més, es va poder veure un vídeo de Sílvia Pérez Cruz cantant les Corrandes d’exili, i la veu en off de l’actor Jordi Boixaderas recitant el poema Cent anys de Joan Maragall, de Pere Quart, d’on es va treure justament el títol de l’espectacle.


Reportatges gràfics:

Lluís Brunet – assaig
Lluís Brunet – assaig general
Lluís Brunet – Al capdavall som bàrbars
Ajuntament de Sabadell / Juanma Peláez – Al capdavall som bàrbars

Recull de premsa:

Ràdio Sabadellhttp://www.radiosabadell.fm/Noticies/L-obra-de-Joan-Oliver-pren-vida-a-la-Farandula
La tornadahttp://www.latornada.cat/ca/en-directe-53/homenatge-popular-a-pere-quart
iSabadellhttp://www.isabadell.cat/sabadell/cultura/homenatge-popular-a-joan-oliver/
NacióSabadellhttp://www.naciodigital.cat/sabadell/noticia/9272/sabadell/es/rendeix/al/llegat/joan/oliver
8TV (1 h 49 min): http://www.8tv.cat/8aldia/8-al-dia-amb-josep-cuni/8-al-dia-30-nov-2016/
Telenotícies TV3: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-migdia/artistes-de-diverses-generacions-i-origens-units-per-lhomenatge-a-joan-oliver/video/5635278/
Entrevista a Sílvia Oliver a TV3http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/a-la-tertulia-22-del-301116-hem-recordat-joan-oliver-amb-la-seva-filla-silvia/video/5634931/

Al capdavall som bàrbars

Podeu comprar la vostra entrada o fer aportacions per al finançament de l’acte aquí.

La meva arma són les paraules

El passat dissabte 3 de setembre, coincidint amb la Festa Major de Sabadell, es va inaugurar al Casal Pere Quart l’exposició La meva arma són les paraules, dedicada a Joan Oliver.

Una banyera sobre una pila de llibres amb una vela amb la lletra Q per bandera i una cadira de barber, amb la lletra P, sorprenen els vianants que passen per davant de l’emblemàtic edifici de la Rambla. La capacitat de sorprendre i de cridar l’atenció era una de les característiques de la Colla de Sabadell. El Col·lectiu Starter, responsable de  l’exposició, ha recuperat l’esperit transgressor, provocador i crític  d’aquell grup de joves sabadellencs entre els quals hi havia Joan Oliver. El treball del col·lectiu es basa en l’anomenat upcycling, és a dir en la creació i disseny a partir de materials reciclats i objectes en desús. En aquest cas, els poemes-objecte provenen de l’imaginari de la Colla de Sabadell. El seu humor absurd i a voltes surrealista els portava a tenir una cadira de barber al Casino dels Senyors, lloc de reunió de la Colla, o a col·locar una banyera en un campament arran de mar.

Fidel a la idea de la Colla de fugir de la rutina i dels cànons establerts, la mostra s’allunya de les exposicions convencionals i ens ofereix un original recorregut per l’obra i la vida de l’escriptor sabadellenc.

expo_3expo_2

Sobre una trinxera de sacs de farina, podem veure la cronologia dels moments més destacats de la seva vida. «Encara som a la trinxera i la meva arma són les paraules», va  escriure Joan Oliver. Les paraules són, sens dubte, les protagonistes de la mostra. La paraula Exili, escrita a la catifa de l’entrada, subratlla una de les etapes que va marcar més profundament la vida d’Oliver i, en conseqüència, la seva obra. En cada una de les sales, reviuen les paraules d’alguns dels seus poemes, ja sigui sortint d’una antiga màquina d’escriure, en format còmic o fins i tot com a poesia tàctil escrita en Braille. En un dels espais, es convida els visitants a endevinar les paraules que conformen la coneguda Tirallonga de monosíl·labs, a partir dels objectes i imatges que omplen les parets.

expo_4

En definitiva, l’univers de l’escriptor sabadellenc es fa present al Casal que porta el seu nom i ajuda la ciutadania a apropar-se a la seva poesia, al seu compromís i a les seves reivindicacions, tan vigents encara avui.

L’exposició compta amb la col·laboració de Kimo Osuna, Anna Ma. Rivera, Òscar Masllovet, ESDI, Werens Puig i la Comissió Any Joan Oliver, i es pot veure fins aquest diumenge 25 de setembre.

El castell de Joan Oliver

Foto d’Àngela Llop

Fa tan sols un segle, quan la calor arribava al Vallès, la família de Joan Oliver agafava fato, criats i tartanes i desapareixia de Sabadell per passar les setmanes d’estiu en un imponent casalot de camp anomenat «Marquet de les Roques». L’edifici encara avui s’alça al fons de la Vall d’Horta, al massís de Sant Llorenç, amb la mateixa fesomia que va ser concebut per Juli Batllevell l’any 1895. L’arquitecte Batllvell, qui va rebre l’encàrrec d’Antoni Oliver i Boixó (avi de Joan Oliver) va fer servir un estil ambigu, a mig camí entre els castell romàntics característics del segle XIX i les torres modernistes que a l’època apareixien com bolets arreu de les comarques catalanes. Així, l’antiga masia que ocupava aquells terrenys va esdevenir un casal d’aspecte catedralici, fet de maons rogencs a obra vista que el converteixen en un miratge difuminat en les parets del Montcau. De ben segur que el Marquet deu haver desconcertat més d’un excursionista assedegat.

Una residencia d’estiueig com aquella no era, però, la tònica habitual en l’època més calenta de les lluites obreres. Només era a l’abast de les famílies més hisendades, i per això sovint s’ha subratllat el fet que Joan Oliver esdevingués un dels activistes d’esquerres més convençut de la Guerra i de l’antifranquisme. Tanmateix, l’escriptor no va amagar mai els seus orígens burgesos, i els va convertir en saba per alimentar el seu esperit contestatari; un esperit, tot sigui dit de passada, que era cultivat seguint una màxima que ha descrit més d’una vegada la seva filla Sílvia, i que connectava inequívocament amb els seus despreocupats anys d’infantesa: «luxe cap, comoditats totes».

El naixement de La Mirada

El Marquet va ser escenari d’un capítol important de la historia de la literatura catalana. Joan Oliver explicava en un article què hi va passar una nit de setembre de l’any 1924:

« Al Marquet he passat les temporades més felices de la meva vida. Les nits sobretot hi prenien una serenitat i una transparència gairebé màgiques. Des del castell no es veia ni una casa, cap construcció i, per tant, ni un llum. Del Coll del Llor, que comença a la font d’aquest nom, i dels fondals sota Roca Mur, arribaven els planys del duc, que els pagesos traduïen així: «Justícia de Déu!» en unes notes allargades, que produïen certa esgarrifança.

Abans d’entrar al barri de la casa, la carretera s’eixamplava i formava una placeta. Allí hi havia una cascada artificial, una font i uns bancs de pedra amb respatller de troncs d’alzina i taules fetes amb grans lloses irregulars. Un cert capvespre, al voltant d’aquelles taules, ens vam reunir amb en Josep Carner, en Jaume Bofill i Mates, en Carles Riba, en Francesc Trabal, l’Armand Obiols i jo. Els mestres parlaven i els joves escoltàvem; i se’ns hi va fer de nit. Havíem dinat al castell: amb aquell àpat va quedar constituïda una empresa editorial modesta, però significativa: «La Mirada». Dels sis només en quedem tres, i dos són lluny. »

Joan Oliver, «Temps, records»

L’article citat va ser escrit l’any 1963, quan Jaume Bofill i Mates «Guerau de Liost», Francesc Trabal i Carles Riba ja eren morts, i Josep Carner i Joan Prat «Armand Obiols» vivien lluny de Catalunya, en un exili del qual no retornarien mai.

Actualment el Marquet de les Roques pertany a la Diputació de Barcelona i ha romàs tancat al públic des de fa anys.

Joan Oliver a la Festa Major de Sabadell

La Festa Major de Sabadell d’aquest 2016 també tindrà la presència i el record de Joan Oliver. Amb diversos actes repartits al llarg de la festa se celebrarà l’Any Joan Oliver i la ciutat podrà conèixer més l’obra i el personatge. Des de la Comissió Any Joan Oliver us animem a participar-hi!

 

Espectacle inaugural Mapping de Joan Oliver

Un passeig pels sentits a través de la poesia de Pere Quart

Hi haurà dos passis més, un a les 22.30 h i un altre a mitjanit del mateix divendres.

Dia: 2/9/2016 | Hora: 21:15h | Lloc: Plaça de Sant Roc

 

Ruta dramatitzada Joan Oliver i la ciutat

Ruta creada amb motiu de la celebració del 30è aniversari de la mort de l’escriptor sabadellenc Joan Oliver, Pere Quart, en què es relacionen diferents espais de la ciutat amb la vida i creativitat de l’autor viagra apotheken.

Places limitades a 25 persones. Inscripcions per ordre d’arribada.

Dia: 3/9/2016 | Hora: 11:00h | Lloc: Plaça del doctor Robert

 

Inauguració de l’exposició La meva arma són les paraules

Exposició temporal al Casal Pere Quart amb motiu del 30è aniversari de la mort de Joan Oliver. Exposició oberta fins al 29/9/2016.

Hi col·laboren: Col·lectiu Starter, Kimo Osuna, Anna Ma. Rivera, Veu poesia tàctil Òscar Masllovet, ESDI, Werens Puig i Comissió Any Joan Oliver

Dia: 3/9/2016 | Hora: 13h | Lloc: Casal Pere Quart

 

Recital de poesia i cançons

Recital dedicat al poeta Joan Oliver, Pere Quart, a càrrec de Pensamiento Poético, Agrupación de Poetas Populares.

Dia: 3/9/2016 | Hora: 19h | Lloc: Casal Pere Quart

 

A més, posarem paradetes amb material a la fira d’entitats del carrer d’Indústria i a les Barraques de l’Eix Macià. Properament passarem els horaris.

Programa complet de la Festa Major:
http://www.sabadell.cat/ca/festamajor

Joan Oliver i Xavier Nogués. El Bestiari

El Museu d’Art de Sabadell (MAS) exposa, fins al 17 de juliol, els dibuixos originals que Xavier Nogués va crear per il·lustrar l’edició del Bestiari de Joan Oliver. En una paret s’exposa el Diplodocus i el Pingüí, que són obres que conserva el MAS, procedents del darrer despatx que Oliver ocupà a la travessera de les Corts de Barcelona. Aquestes obres s’exhibeixen com a Joies del Museu des del Dia Internacional del Museus.

MAS1 MAS3

 

 

 

Però els dibuixos van acompanyats d’11 obres més: el Cérvol, Conill, Ase, Zebra, Vaca suïssa, Ós blanc, Girafa, Papagai, Griva morta, Tortuga i Arna, tots fets el 1937 amb ploma o llapis sobre paper, procedents del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

El de Pere Quart, és considerat el bestiari contemporani més destacat de les lletres catalanes. El poeta sabadellenc va beure d’un dels gèneres de tradició medieval més reconegut per fer una sàtira del món que ens envolta a partir del seu enginy descrivint la nostra fauna. El dia 5 de juliol, al pati del Museu d’Art, en Miquel Desclot en llegirà alguns versos i parlarà de la tradició dels bestiaris.

Avui es poden trobar dues edicions diferents del Bestiari a les llibreries del nostre país, recull editat per primera vegada el 1937.

Podeu sentir una entrevista sobre aquesta exposició aquí: https://soundcloud.com/radiosabadell/la-caixa-de-pandora-578-de-com-el-bosco-continua-essent-un-misteri. En aquest àudio hi intervé Engràcia Torrella, directora del Museu d’Art de Sabadell, en el programa de La caixa de Pandora de Ràdio Sabadell, conduït pel periodista Albert Beorlegui.

Èxit rotund de la jornada de Joan Oliver, al carrer

El centre de Sabadell es van convertir en un formiguer de poesia perequartiana durant tot el matí-migdia del diumenge 19 de juny. Les activitats organitzades per la Comissió Any Joan Oliver van ser un èxit des de primera hora i es van allargar fins a l’hora de dinar, amb el vermut poètic amb presència de poetes d’arreu que van fer ressonar els versos de Pere Quart sota el sol del migdia.

Joan Oliver, al carrer

Molta gent es va acostar als tallers infantils de marionetes, grafit i xapes al voltant dels animals del Bestiari de Pere Quart mentre observaven la llarga Tirallonga de monosíl·labs a terra, incompleta encara, instal·lada per l’Obrador i que esperava el llançament de monosíl·labs des del balcó de l’ajuntament per acabar-se de reescriure. Gent de totes les edats va ajudar a omplir els buits amb els monosíl·labs que volaven per l’aire.

La paradeta informativa, on també es venien les samarretes i les bosses, va ser un no parar. Tothom tenia ganes de lluir els famosos versos de «Com el Vallès no hi ha res» o de fullejar els llibres d’Edicions la Mirada.

La ruta Joan Oliver i la ciutat, amb Quarta Distància, va resseguir els espais de joventut de l’escriptor amb tanta assistència que Rambla avall semblava una manifestació poètica. I fins i tot va rebre l’entranyable visita de Feliu Formosa, que va apuntar algunes anècdotes sobre l’obra teatral de Joan Oliver. Al pati del casal Pere Quart, entonant l’Himne de l’exèrcit popular, més d’un es va emocionar.

Les 2princesesbarbudes i un grimau va omplir el Racó del Campanar amb el seu Bestiari barbut i la canalla va poder descobrir versos de Pere Quart amb els sons enjogassats de l’Helena i el Marc. L’Antoni Dalmases va glosar la figura de Joan Oliver, reivindicatiu i punyent, amb un final de traca, quan va citar els darrers versos de les Corrandes d’exili primigènies de Pere Quart: «Catalunya, fera mansa, calla i plora tes dissorts: plorant pensa en els teus morts i callant en la venjança». Al migdia poetes d’arreu van prendre el relleu per, entre vermuts i xips, fer-nos sentir poemes propis i de Pere Quart.

Tot un matí de poesia al carrer i de record i reivindicació de Joan Oliver tal com volíem: a partir de la gent i per a la gent. La companyia de la família i d’amics de Joan Oliver ens va emocionar especialment i l’afluència de públic, les col·laboracions de tanta gent voluntària i la il·lusió compartida ens omplen de ganes de treballar per a l’acte d’homenatge popular a La Faràndula del dia 30 de novembre.

Page 1 of 2